| La seua identitat està rodejada de polèmiques. Sembla que provenia d'una família de la baixa noblea, alguns estudiosos la relacionen en els judeus conversos de l'época. En tot cas, sembla provat que tingué amplis estudis, per la cantitat d'alusions al món clàssic i a referents propis del clericat. | | La seua identitat està rodejada de polèmiques. Sembla que provenia d'una família de la baixa noblea, alguns estudiosos la relacionen en els judeus conversos de l'época. En tot cas, sembla provat que tingué amplis estudis, per la cantitat d'alusions al món clàssic i a referents propis del clericat. |
− | La seua font d'inspiració es troba en la tradició celta i en les llegendes bretones (la cridada ''matière de Bretagne'', en castellà [[matèria de Bretanya]]). Pero ell conferix a estos materials una dimensió cristiana nova, fortament impregnada pels cantares de gesta en llengua d'oil de la segona mitat del [[sigle XII]]. El secret del seu art residix en la seua capacitat d'operar, segons les seues mateixes paraules, la bona ''conjointure'', açò és, l'aliança sàbiament dosificada entre la forma i el fondo. Considerat com un dels primers autors de llibres de cavalleries, a on mit i folclor s'unixen admirablement per a formar narracions d'enquesta, restringix el recurs als elements sobrenaturals, que ell subordina a la descripció refinada dels sentiments humans, e inclús a la denúncia d'iniquitats o injustícies socials. | + | La seua font d'inspiració es troba en la tradició celta i en les llegendes bretones (la nomenada ''matière de Bretagne'', en castellà [[matèria de Bretanya]]). Pero ell conferix a estos materials una dimensió cristiana nova, fortament impregnada pels cantares de gesta en llengua d'oil de la segona mitat del [[sigle XII]]. El secret del seu art residix en la seua capacitat d'operar, segons les seues mateixes paraules, la bona ''conjointure'', açò és, l'aliança sàbiament dosificada entre la forma i el fondo. Considerat com un dels primers autors de llibres de cavalleries, a on mit i folclor s'unixen admirablement per a formar narracions d'enquesta, restringix el recurs als elements sobrenaturals, que ell subordina a la descripció refinada dels sentiments humans, e inclús a la denúncia d'iniquitats o injustícies socials. |
| És un dels iniciadors de la lliteratura cortesana en França, encara que rendix contes al desig i la sexualitat, a la trobada dels autors que varen desenrollar el gènero despuix de la seua mort. Cinc de les seues noveles han aplegat fins a nosatres: ''[[Érec et Énide]]'', ''[[Cligès]]'', ''[[Lancelot ou li Chevalier de la charrette]]'', ''[[Yvain ou li Chevalier au Lion]]'', ''[[Perceval ou li Conte du Graal]]''. ''Guillaume d'Angleterre'', novela que li és a voltes atribuïda, és d'autenticitat dubtosa. ''Lancelot'' i ''Yvain'' apareixen com les seues noveles més célebres i complementàries, tant pel seu tema com per la seua factura. Chrétien de Troyes les hauria compost cap a l'any [[1175]]: en la primera, tracta de l'oposició moral entre el sentit de l'honor i la passió adúltera; en la segona, de la dificultat de conciliar l'aventura cavalleresca i l'amor conjugal. De forma molt original, les intrigues d'estes dos noveles es van entrellaçant i el narrador no necessita enviar al llector d'una a l'atra. | | És un dels iniciadors de la lliteratura cortesana en França, encara que rendix contes al desig i la sexualitat, a la trobada dels autors que varen desenrollar el gènero despuix de la seua mort. Cinc de les seues noveles han aplegat fins a nosatres: ''[[Érec et Énide]]'', ''[[Cligès]]'', ''[[Lancelot ou li Chevalier de la charrette]]'', ''[[Yvain ou li Chevalier au Lion]]'', ''[[Perceval ou li Conte du Graal]]''. ''Guillaume d'Angleterre'', novela que li és a voltes atribuïda, és d'autenticitat dubtosa. ''Lancelot'' i ''Yvain'' apareixen com les seues noveles més célebres i complementàries, tant pel seu tema com per la seua factura. Chrétien de Troyes les hauria compost cap a l'any [[1175]]: en la primera, tracta de l'oposició moral entre el sentit de l'honor i la passió adúltera; en la segona, de la dificultat de conciliar l'aventura cavalleresca i l'amor conjugal. De forma molt original, les intrigues d'estes dos noveles es van entrellaçant i el narrador no necessita enviar al llector d'una a l'atra. |