− | En l'any [[1957]] [[Valéncia]] vivia un dels episodis més tràgics de la seua història. El [[14 d'octubre]] de 1957 la [[gran riuada de Valéncia]] va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El [[govern d'Espanya]] i l'ajuntament de Valéncia varen decidir que el [[Turia]] no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en [[1958]] es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho en el cridat [[Pla Sur]] (en contraposició a atres alternatives que es estudiaren) i convertir el caixer que travessa la ciutat en una autopista urbana. El vell caixer va ser més tart reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per #lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, esguitades de túnels per a minimisar el seu impacte. Va ser una decisió totalment al contrari de lo que el sentit urbanístic racional aconsellava, que és que els jardins i passejades hagueren estat junt a les vivendes i el tràfic circulara pel centre semienterrat en el vell caixer. [[Ricardo Bofill]] (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en [[tarongers]] i [[Palmera (vegetal)|palmeres]], la zona pròxima al [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]]. L'equip [sic] "Vetges Tú - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a [[Centre Comercial Nou Centre|Nou Centre]], incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de [[Pi (arbre)|pins]]. Posteriorment, es va realisar el [[Parc Gulliver|jardí de Gulliver]]. Ya entrats en el [[2000]], despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Albereda | + | En l'any [[1957]] [[Valéncia]] vivia un dels episodis més tràgics de la seua història. El [[14 d'octubre]] de 1957 la [[gran riuada de Valéncia]] va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El [[govern d'Espanya]] i l'ajuntament de Valéncia varen decidir que el [[Turia]] no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en [[1958]] es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho en el nomenat [[Pla Sur]] (en contraposició a atres alternatives que es estudiaren) i convertir el caixer que travessa la ciutat en una autopista urbana. El vell caixer va ser més tart reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per #lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, esguitades de túnels per a minimisar el seu impacte. Va ser una decisió totalment al contrari de lo que el sentit urbanístic racional aconsellava, que és que els jardins i passejades hagueren estat junt a les vivendes i el tràfic circulara pel centre semienterrat en el vell caixer. [[Ricardo Bofill]] (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en [[tarongers]] i [[Palmera (vegetal)|palmeres]], la zona pròxima al [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]]. L'equip [sic] "Vetges Tú - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a [[Centre Comercial Nou Centre|Nou Centre]], incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de [[Pi (arbre)|pins]]. Posteriorment, es va realisar el [[Parc Gulliver|jardí de Gulliver]]. Ya entrats en el [[2000]], despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Albereda |