Canvis

En l'any [[1603]] mor [[Isabel I d'Anglaterra]] sense descendents. [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], fill de [[María I d'Escòcia]], puja al tro com el primer rei [[Casa de Stuart|Stuart d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda]]. La situació política canvia: la seua falta de tacte en el Parlament —per la seua idea del dret diví dels reis— desemboca en un llarc conflicte que s'agudisarà en la successió en el tro del seu fill [[Carlos I d'Anglaterra|Carlos I]], que el seu [[absolutisme]] va fer que mantinguera relacions molt tenses durant el seu regnat en el Parlament anglés, que pretenia controlar les seues arbitràries creacions d'imposts i el seu reformisme religiós. Durant este regnat se succeïxen dos guerres civils entre els partidaris del rei i els del Parlament. Carlos I va ser víctima del radicalisme polític sent sentenciat a [[pena de mort]] per alta traïció a l'Estat en [[1649]].

En l'any [[1603]] mor [[Isabel I d'Anglaterra]] sense descendents. [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], fill de [[María I d'Escòcia]], puja al tro com el primer rei [[Casa de Stuart|Stuart d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda]]. La situació política canvia: la seua falta de tacte en el Parlament —per la seua idea del dret diví dels reis— desemboca en un llarc conflicte que s'agudisarà en la successió en el tro del seu fill [[Carlos I d'Anglaterra|Carlos I]], que el seu [[absolutisme]] va fer que mantinguera relacions molt tenses durant el seu regnat en el Parlament anglés, que pretenia controlar les seues arbitràries creacions d'imposts i el seu reformisme religiós. Durant este regnat se succeïxen dos guerres civils entre els partidaris del rei i els del Parlament. Carlos I va ser víctima del radicalisme polític sent sentenciat a [[pena de mort]] per alta traïció a l'Estat en [[1649]].

Ya des del començ del regnat, en [[1625]], la boda del rei Carlos en [[Enriqueta María de França]], va provocar l'ira dels seus súbdits [[protestant]]s perque la reina era [[catòlica]]. Carlos creïa, com el seu pare, en el dret diví dels reis i en l'autoritat de la [[Iglésia d'Anglaterra]]. Estes creències li varen enfrontar en el Parlament, que despuix va dissoldre reiteradament unes tres voltes, governant aproximadament uns onze anys sense ell, en el periodo cridat «Onze anys de tirania». Quan les arques del govern varen escomençar a buidar-se, i les necessitats tant internes com a externes (conflictes bèlics en [[Escòcia]], en tractar d'impondre la llitúrgia catòlica) s'incrementaven cada volta més, Carlos, es va vore forçat a reunir lo que es va denominar el «Parlament llarc» en la finalitat de recaptar fondos, pero a canvi, els parlamentaris li exigien certes garanties polítiques. Despuix de certes disputes polítiques, el Parlament es va dividir entre els que estaven a favor del rei, i els que no ho estaven, esclatant d'esta manera una [[guerra civil]] en [[1642]].

Ya des del començ del regnat, en [[1625]], la boda del rei Carlos en [[Enriqueta María de França]], va provocar l'ira dels seus súbdits [[protestant]]s perque la reina era [[catòlica]]. Carlos creïa, com el seu pare, en el dret diví dels reis i en l'autoritat de la [[Iglésia d'Anglaterra]]. Estes creències li varen enfrontar en el Parlament, que despuix va dissoldre reiteradament unes tres voltes, governant aproximadament uns onze anys sense ell, en el periodo nomenat «Onze anys de tirania». Quan les arques del govern varen escomençar a buidar-se, i les necessitats tant internes com a externes (conflictes bèlics en [[Escòcia]], en tractar d'impondre la llitúrgia catòlica) s'incrementaven cada volta més, Carlos, es va vore forçat a reunir lo que es va denominar el «Parlament llarc» en la finalitat de recaptar fondos, pero a canvi, els parlamentaris li exigien certes garanties polítiques. Despuix de certes disputes polítiques, el Parlament es va dividir entre els que estaven a favor del rei, i els que no ho estaven, esclatant d'esta manera una [[guerra civil]] en [[1642]].

=== Primera guerra civil anglesa (1642–1646) ===

=== Primera guerra civil anglesa (1642–1646) ===