Canvis

Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.

Cosme García va tindre que eixercir de cap de família i mantindre a la seua mare i al seu germà menor per la prematura mort del seu pare, quan Cosme tenia 15 anys. El [[30 d'octubre]] [[1837]], ocorria un acte inesperat, la boda de Cosme García en l'iglésia de Santiago el Real de Logronyo, quan acabava de complir els 19 anys, en Úrsula Parres, la filla d'un assaonador. El naiximent del primer fill, Vicente Benito, va tindre lloc el [[12 de giner]] de [[1838]], als dos mesos i pocs dies de la boda.

El fill, cridat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.

El fill, nomenat Vicente com a primer nom pel sogre (encara que despuix a penes ho va utilisar, firmant sempre com Benito García Parres), fon batejat en la mateixa iglésia el [[13 de giner]] de [[1838]]. Any i mig despuix, el [[13 de juliol]] de [[1839]], naixia Juana, sent el seu padrí Manuel Pérez, escrivent, i testics el germà menor, Nicolás García, i el mateix Bernabé Gurruchaga, que ara figura com servent de l'[[iglésia]]. Aixina, abans de complir els 21 anys, Cosme García es trobava casat i pare d'una creixent família, a la que no va tardar en afegir-se un tercer fill, Sotero, naixcut algun temps despuix i la partida de naiximent no s'ha pogut trobar. En les partides de naiximent dels seus dos primers fills, la professió de Cosme García seguix sent la de guitarrer, sense una atra indicació. En la del seu quart fill, Enrique, batejat el 16 de juliol de [[1845]] en Santa María la Redonda no figura la professió del pare. Es desconeix per tant el seu vital periodo de formació que va fer d'ell l'eminent inventor que despuix va ser, pero no sembla provable que seguira estudis superiors. Lo únic que se sap en seguritat és que el seu servici en la [[Milícia Nacional Urbana]] es va prolongar durant estos anys, a lo manco fins al [[29 de giner]] de [[1843]], i sempre com a simple soldat de la companyia de granaders.

Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el cridat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.

Poc se sap dels últims anys de l'inventor, época en la que la seua crisis personal i familiar va semblar tindre un sorprenent paralelisme en la vixcuda per Espanya durant el nomenat "[[Sexeni Democràtic]]", de [[1868]] a [[1874]]. Una crisis familiar fon un dels resultats de l'efecte acumulatiu de tantes esperances defraudades: canvis de domicili, continus viages, despeses i inversions sense la compensació adequada, per no parlar del treball, de les llargues hores ideant i provant artefactes a sovint perillosos, arriscant la pròpia vida i la dels fills, colaboradors del pare. Tot això va tindre com a conseqüència una ruptura conjugal, que es va resumir que l'inventor va abandonar a la seua dòna i fills, ya tots majors d'edat llevat Juan, per a anar-se a viure en la serventa de la casa, María Egaña, de la que va tindre encara dos fills, Juan i Vicente, i del que el primer va emigrar pronte a [[Amèrica]], mentres que el segon va formar l'atra branca dels descendents de l'inventor, a lo manco en Espanya. Vicente es va traslladar a [[Tolosa]], i allí va poder conéixer al tercer dels fills varons de Cosme García, Enrique. Gràcies ad eixe contacte han aplegat fins a hui els escassos pero fonamentals papers que conserven els descendents del genial inventor. Cosme García no va regularisar mai la seua situació, possiblement perque la seua dòna Úrsula Parres li va sobreviure, en lo que el seus dos últims fills no varen heretar el llinage del seu pare. No se sap a qué es va dedicar eixos últims anys de la seua vida. Pero la seua salut, ni física ni sicològica, devia ser bona, i segons referències dels seus fills, la seua situació econòmica va aplegar a ser tan precària com per a necessitar de la caritat d'un poderós mecenes, res menys que [[José de Salamanca y Mayol]], marqués de Salamanca.

El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.

El seu fill Enrique, havia participat en ell en la prova oficial del submarí, i li havia acompanyat a la fàbrica d'[[Oviedo]] quan es feyen allí els fusils.

Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa.

Patentà el vehícul en Espanya el 8 de maig de 1860, baix el nom de "Aparat-Buç" (''Aparato-Buzo'', en castellà), i el 16 de novembre de 1860 va obtindre també la patent en [[París]], en el nom de ''Bateau Plongeur''. Preveent l'opció d'utilisar el submarí en combat, va planejar ademés equipar futurs models en un canó de retrocàrrega que dispararia per obertures a proa i popa.

L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon cridat a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la [[Guerra d'Àfrica]].

L'èxit de les proves feu albergar a Cosme García esperances, i aixina va construir un model de l'aparat tot de coure que va traslladar a [[Madrit]] per a presentar-ho a [[Isabel II]]. Fon nomenat a palau i la reina va admirar el sumergible, pero va avisar a García que el govern no podia finançar ni comprar l'aparat per les despeses de la [[Guerra d'Àfrica]].

Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta.

Cosme García va viajar llavors a París, a on creïa que la seua obra seria tinguda més en conte. [[Napoleón III]] i els seus tècnics varen examinar el submarí i se li va convidar a traslladar-se a [[Tolón]] per a construir un, pero García va rebujar l'oferta.