Canvis

Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

Va nàixer en esta época el seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]], que va tindre en una índia de la regió nomenada Ana Martínez.

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, cridat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

Allí té notícies d'un regne situat en el sur, nomenat ''Pirú'', que era el centre del [[Imperi inca]]. [[Francisco de Pizarro]] va propondre el reconeiximent d'estes terres i la conquista de les seues riquees. Les seues dos primeres expedicions per esta zona, realisades entre els anys [[1524]]-[[1525]] i [[1526]]-[[1528]], varen revelar les sorprenents riquees de l'Imperi inca en les terres acabades de descobrir.  

En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar Pizarro la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i Pizarro en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

En l'any [[1529]], despuix de la firma de la [[Capitulació de Toledo]], la Corona espanyola va autorisar Pizarro la conquiste i governació de Perú, que va passar a denominar-se [[Nova Castella]]. Reunits Almagro i Pizarro en [[1532]], varen iniciar des de [[Cajamarca]] la conquiste del territori dels inques i, despuix d'eixecutar al sobirà [[Atahualpa]], varen partir cap a [[Cuzco]]. Ocupada esta ciutat en l'any [[1533]], Almagro va anar a prendre possessió del litoral peruà i va fundar la ciutat de [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], superant per mig de negociació, les aspiracions del conquistador [[Pedro d'Alvarado]]. En l'any [[1535]] l'emperador [[Carlos V]] va recompensar a Almagro en la governació de [[Nova Toledo]], al sur de Perú, i el títul de [[Adelantat]] de les terres més allà del [[llac Titicaca]], en els territoris de l'actual [[Chile]].

Almagro  va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.

Almagro  va iniciar els preparatius de la seua expedició a [[Chile]] en bons auspicis. Li varen arribar notícies dels inques que la regió al sur del [[Cuzco]] estava poblada d'[[or]], per lo que va ajuntar fàcilment 500 espanyols per a l'expedició, molts dels quals l'havien acompanyat al [[Perú]]. Anaven també en l'expedició uns 100 negres i uns 10.000 indis [[indis parcers]] per al transport de les armes, robes, quemenjars, etc.

Les notícies que els arribaven de Chile eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà  el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà cridat Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.

Les notícies que els arribaven de Chile eren absolutament falses, puix els inques planejaven una rebelió contra els seus dominadors i desijaven que aquell grup tan numerós d'espanyols s'alluntara del Perú. Per a convéncer-los, ALmagro li va demanar a un alt senyor de l'imperi que els preparara el camí junt en tres soldats espanyols, l'Inca els entregà  el més alt cap religiós de l'imperi, el [[Villac-Umu]], al seu propi germà nomenat Pablo Inca, i la seua pròpia companyia.

Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.

Va encomanar a [[Juan de Saavedra]] que s'avançara en un columna de cent soldats perque, a la distància d'unes cent trenta llegües, fundara un poble i ho esperara en els aliments i indis de relleu que poguera reunir en aquelles comarques.

=== L'encreuament dels Andes ===

=== L'encreuament dels Andes ===

Els espanyols més alguns indis parcers varen escomençar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris varen patir moltes penalitats, ya que caminaven agotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis parcers que varen escomençar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel cridat hui [[Pas de San Francisco]] per a on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries varen aumentar a l'internar-se per eixe païsage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.

Els espanyols més alguns indis parcers varen escomençar a sortejar les primeres altures de la cordillera dels [[Andes]]. En el seu alvanç per la cordillera, els expedicionaris varen patir moltes penalitats, ya que caminaven agotats pel fret i la congelació de les seues mans i peus, i per la dificultat d'un sol ple de cudols chicotets, de borts esmolats, que els destruïen les soles de les sabates i les ferradures als cavalls. El gèlit clima de la cordillera va matar a gran part dels indis parcers que varen escomençar a deixar en la ruta com un senda de mort, puix no tenien la roba adequada i caminaven a peu nu, i a alguns dels espanyols, quan es llevaven les botes, se'ls caurien congelats dits dels peus. La tradició diu que fon pel nomenat hui [[Pas de San Francisco]] per a on Almagro va realisar la seua trist travessia. Les penúries varen aumentar a l'internar-se per eixe païsage gelat, inhòspit i silenciós, arribant inclús a detindre l'alvanç per falta d'ànims.

El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i despuix de cavalcar tres dies sancers, varen arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li varen suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.

El conquistador, preocupat per la sort dels seus hòmens, va encapçalar junt en atres vint ginets un grup d'avançada, que va travessar la cordillera i despuix de cavalcar tres dies sancers, varen arribar a la vall de [[Copiapó]] (en eixe llavors Copayapu), arreplegant els quemejars que li varen suministrar els indígenes que va enviar immediatament per a socors dels seus hòmens.