78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 55:
Llínea 55: − +
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.