78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + Llínea 15:
Llínea 15: − + Llínea 25:
Llínea 25: − + − + − + − + − + − + − El urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: el urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. El urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com Delhi, Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en els alrededors de la ciutat india de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal emplea un número menor de vocables d¡orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma de urdu utilisà com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part.+ − +
sense resum d'edició
|pronunciació=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats=[[Pakistà]] i [[Índia]]
|estats=[[Pakistan]] i [[Índia]]
|regió= [[Subcontinent indi]]
|regió= [[Subcontinent indi]]
|parlants= 104 millons
|parlants= 104 millons
[[Hindustaní]]<br />
[[Hindustaní]]<br />
'''Urdu'''<br />
'''Urdu'''<br />
|nació=[[Pakistà]], [[Jammu i Cachemira]], [[Uttar]] i [[Pradesh]] ([[India]])
|nació=[[Pakistan]], [[Jammu i Cachemira]], [[Uttar]] i [[Pradesh]] ([[Índia]])
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|regulat= No està regulat
}}
}}
{{ortografia}}
{{ortografia}}
El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistà]] i [[Índia]]. En Pakistà està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistà, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), la èlit social i econòmica de Pakistà que procceïx dels refugiats muslumans que fugiren del nort de la India tras la partició de l'antiga India britànica en 1947, quan sorgiren els dos estats independents de India i Pakistà.
A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia després la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.
Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de India. La diferència entre abdós llengues radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per al [[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos termens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la form aparlà comú del urdu i el hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.
Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per al [[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú del urdu i el hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.
== Història ==
== Història ==
El urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Tras la conquesta mongola de la India, el dialecte índic parlat en esta ciutat va recevir numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova lingua franca, utilisà en gran part del nort de la India, que en el sigle XVII seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expresió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").
El urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Després la conquista mongola de la Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", utilisada en gran part del nort de l'Índia, que en el sigle XVII seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").
Les primeres manifestacions lliteràries del urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expresió dels poetes musulmans del nort de la India. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta època se la denomina rekhti i el seu màxim esponent sigué el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit del urdu sobre el hindi.
Les primeres manifestacions lliteràries del urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de la India. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit del urdu sobre el hindi.
El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la època de la India britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en la India portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la particio de la India en 1947, quan sorgiren els estats independents de India i Pakistà. Desde llavors, el terme "udu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició el urdu utilisat en Pakistà ha incrementat considerablement el us de térmens de orige àrap mentres que en la India molts parlants de hindi eviten conscientment el us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, afavorint un estil en numerossos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió d les formes escrites del urdu i el hindi, encara que el idioma parlat seguix sent esencialment el mateix.
El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en 1947, quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Desde llavors, el terme "udu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició el urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement el us de térmens de orige àrap mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment el us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que el idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.
== Dialectes ==
== Dialectes ==
L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com [[Delhi]], Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu utilisada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part.
== Veja's també ==
== Vore també ==
* [[Idioma hindi]]
* [[Idioma hindi]]
* [[Pakistà]]
* [[Pakistà]]