78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: − +
Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'
== Obra ==
== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rússia]].
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.