155 121
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|La Serrania '''La Comarca de Senyorio de Molina-Alto Tajo''' o simplement comarca de Senyorio de Molina, és un…»
[[File:El Señorío de Molina.PNG|thumb|300px|La Serrania]]
'''La Comarca de Senyorio de Molina-Alto Tajo''' o simplement comarca de Senyorio de Molina, és una comarca de la [[Província de Guadalajara|província espanyola de Guadalajara]], la capital de la qual i ciutat més poblada és [[Molina d'Aragó]]. Correspon en la seua major part en l'antic Senyorio jurisdiccional de Molina.
== Llímits ==
Esta comarca llimita al [[nort]] en [[Província de Sòria|Sòria]] ([[comarca de Terra de Medinaceli]]) i [[Província de Saragossa|Saragossa]] ([[comarca de la Comunitat de Calatayut]]), a l'[[est]] en Saragossa ([[comarca del Camp de Daroca]]) i [[Província de Terol|Terol]] ([[Jiloca|comarca del Jiloca]]), al sur en Terol ([[comarca de la Serra d'Albarracin]] i a l'[[oest]] en la [[província de Conca]] ([[comarca de la Serrania Alta]]) i el restant de la província de Guadalajara ([[comarca de la Serra Nort de Guadalajara|comarques de la Serra Nort de Guadalajara]] i de [[la Alcarria]]).
== Flora i Fauna ==
Abunden els sabinars i [[Pi (arbre)|pinades]], en gran presència de sabines albares, i pins, tant selvats com negrals i rodenos. Destaca també la presència de quejigals, melojars i rebollars, amén de la gran presència de endrines, boletus i níscalos.
Existix una gran varietat d'espècies, entre les que abunden [[buitres]] leonados, [[cernícals]], [[gavilà|gavilans]], azores, [[Àguila|àguiles]] perdiceres, [[Falcó|falcons pelegrins]], [[Perdiu|perdius]], vàries espècies de [[Muçol (animal)|muçols]], [[rabosot|rabosots]], gats montessos, [[Cervol|venats]], [[rat penat]], teixons, [[llúdria|llúdries]] i comadreges entre uns atres.
== Demografia i Economia ==
En el seu territori predominen els chicotets pobles, pràcticament deshabitats la major part. Encara que és una zona de grans atractius, és una de les més abandonades de tota [[Espanya]]. Per les dures condicions climàtiques i orogràfiques i a la lluntea dels grans núcleus urbans, cap d'ells ha estat mai excessivament poblat, i històricament tan sol Molina d'Aragó, [[Checa]] i [[Alustante]], tradicionals centres mercantils i transhumants, han superat el miller d'habitants, encara que un bon número d'ells si alcançava o s'acostava als cinccents veïns.
A mitan del [[sigle XIX]] es varen començar a obrir les primeres mines de caolin en la zona, lo que va provocar un canvi en els usos econòmics de la zona, tradicionalment maderers i ganaders transhumants, i la població va aumentar considerablement. A lo llarc d'un sigle, durant la segona mitat del XIX i tota la primera mitat [[Sigle XX|XX]], la població va ser prou estable. No obstant, a partir dels [[anys 1960]], conseqüència del Pla Nacional d'Estabilisació Econòmica de 1959 i la conseqüent industrialisació del país, va començar un periodo d'emigració a les ciutats, principalment a [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]], i la població va descendir exponencialment des de llavors.
En els primers anys del [[sigle XXI]], molts pobles varen quedar deshabitats en els mesos hivernals, uns atres es varen agregar a municipis majors formant grans térmens, com el de [[Corduente]], un dels majors de tota la província de Guadalajara. La població total supon una quinta part respecte a la que hi havia a mitan del sigle XX. Solament els més turístics guanyen una miqueta de població, sobretot des de la declaració de l'Alt Tajo com a parc natural.
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Guadalajara]]
* [[Anex:Municipis de la província de Guadalajara]]
== Referències ==
* [https://www.dguadalajara.es/web/guest;jsessionid=7176E4402EB6798595F08BAF9111B723 Diputació provincial de Guadalajara]
* Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
* [https://turismoenguadalajara.es/rutas/campina/ Turismo de Guadalajara. «La Campiña». Diputación de Guadalajara]
== Bibliografia ==
* Asín Vergara, Rafael et al. (1999). El nacimiento de una Región, Castilla-La Mancha 1975-1995. Celeste Ediciones. OCLC 490613191
* Calero Delso, Juan Pablo (2004-2005). «La población en la provincia de Guadalajara (1877-1930)». Wad-al-Hayara (Diputación Provincial de Guadalajara) (31-32): 111-146. ISSN 0214-7092
* Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
* Escudero, José María (1869). Crónica de la provincia de Guadalajara. Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi
* Fidalgo Hijano, Concepción. La transformación humana del paisaje en la serranía de Atienza. Servicio de publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid, 1987. ISBN 978-84-7477-098-8
* García Sáinz de Baranda y Luis Cordavias, Julián (1929). Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Guía Arqueológica y de Turismo de la provincia de Guadalajara
* González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
* Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Señorío de Molina-Alto Tajo}}
{{Comarca de Senyorio de Molina-Alto Tajo}}
[[Categoria:Geografia de la província de Guadalajara]]
[[Categoria:Comarques de la província de Guadalajara]]
'''La Comarca de Senyorio de Molina-Alto Tajo''' o simplement comarca de Senyorio de Molina, és una comarca de la [[Província de Guadalajara|província espanyola de Guadalajara]], la capital de la qual i ciutat més poblada és [[Molina d'Aragó]]. Correspon en la seua major part en l'antic Senyorio jurisdiccional de Molina.
== Llímits ==
Esta comarca llimita al [[nort]] en [[Província de Sòria|Sòria]] ([[comarca de Terra de Medinaceli]]) i [[Província de Saragossa|Saragossa]] ([[comarca de la Comunitat de Calatayut]]), a l'[[est]] en Saragossa ([[comarca del Camp de Daroca]]) i [[Província de Terol|Terol]] ([[Jiloca|comarca del Jiloca]]), al sur en Terol ([[comarca de la Serra d'Albarracin]] i a l'[[oest]] en la [[província de Conca]] ([[comarca de la Serrania Alta]]) i el restant de la província de Guadalajara ([[comarca de la Serra Nort de Guadalajara|comarques de la Serra Nort de Guadalajara]] i de [[la Alcarria]]).
== Flora i Fauna ==
Abunden els sabinars i [[Pi (arbre)|pinades]], en gran presència de sabines albares, i pins, tant selvats com negrals i rodenos. Destaca també la presència de quejigals, melojars i rebollars, amén de la gran presència de endrines, boletus i níscalos.
Existix una gran varietat d'espècies, entre les que abunden [[buitres]] leonados, [[cernícals]], [[gavilà|gavilans]], azores, [[Àguila|àguiles]] perdiceres, [[Falcó|falcons pelegrins]], [[Perdiu|perdius]], vàries espècies de [[Muçol (animal)|muçols]], [[rabosot|rabosots]], gats montessos, [[Cervol|venats]], [[rat penat]], teixons, [[llúdria|llúdries]] i comadreges entre uns atres.
== Demografia i Economia ==
En el seu territori predominen els chicotets pobles, pràcticament deshabitats la major part. Encara que és una zona de grans atractius, és una de les més abandonades de tota [[Espanya]]. Per les dures condicions climàtiques i orogràfiques i a la lluntea dels grans núcleus urbans, cap d'ells ha estat mai excessivament poblat, i històricament tan sol Molina d'Aragó, [[Checa]] i [[Alustante]], tradicionals centres mercantils i transhumants, han superat el miller d'habitants, encara que un bon número d'ells si alcançava o s'acostava als cinccents veïns.
A mitan del [[sigle XIX]] es varen començar a obrir les primeres mines de caolin en la zona, lo que va provocar un canvi en els usos econòmics de la zona, tradicionalment maderers i ganaders transhumants, i la població va aumentar considerablement. A lo llarc d'un sigle, durant la segona mitat del XIX i tota la primera mitat [[Sigle XX|XX]], la població va ser prou estable. No obstant, a partir dels [[anys 1960]], conseqüència del Pla Nacional d'Estabilisació Econòmica de 1959 i la conseqüent industrialisació del país, va començar un periodo d'emigració a les ciutats, principalment a [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]], i la població va descendir exponencialment des de llavors.
En els primers anys del [[sigle XXI]], molts pobles varen quedar deshabitats en els mesos hivernals, uns atres es varen agregar a municipis majors formant grans térmens, com el de [[Corduente]], un dels majors de tota la província de Guadalajara. La població total supon una quinta part respecte a la que hi havia a mitan del sigle XX. Solament els més turístics guanyen una miqueta de població, sobretot des de la declaració de l'Alt Tajo com a parc natural.
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Guadalajara]]
* [[Anex:Municipis de la província de Guadalajara]]
== Referències ==
* [https://www.dguadalajara.es/web/guest;jsessionid=7176E4402EB6798595F08BAF9111B723 Diputació provincial de Guadalajara]
* Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
* [https://turismoenguadalajara.es/rutas/campina/ Turismo de Guadalajara. «La Campiña». Diputación de Guadalajara]
== Bibliografia ==
* Asín Vergara, Rafael et al. (1999). El nacimiento de una Región, Castilla-La Mancha 1975-1995. Celeste Ediciones. OCLC 490613191
* Calero Delso, Juan Pablo (2004-2005). «La población en la provincia de Guadalajara (1877-1930)». Wad-al-Hayara (Diputación Provincial de Guadalajara) (31-32): 111-146. ISSN 0214-7092
* Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
* Escudero, José María (1869). Crónica de la provincia de Guadalajara. Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi
* Fidalgo Hijano, Concepción. La transformación humana del paisaje en la serranía de Atienza. Servicio de publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid, 1987. ISBN 978-84-7477-098-8
* García Sáinz de Baranda y Luis Cordavias, Julián (1929). Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Guía Arqueológica y de Turismo de la provincia de Guadalajara
* González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
* Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Señorío de Molina-Alto Tajo}}
{{Comarca de Senyorio de Molina-Alto Tajo}}
[[Categoria:Geografia de la província de Guadalajara]]
[[Categoria:Comarques de la província de Guadalajara]]