Llínea 187:
Llínea 187:
* 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyança i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena dissoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu.
* 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyança i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena dissoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu.
* Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de decembre de 1931).
* Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de decembre de 1931).
−
* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.
+
* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. Encara que , la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.
* En el més de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix a soles va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]] degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.
* En el més de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix a soles va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]] degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.
Llínea 219:
Llínea 219:
"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rússia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".
"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rússia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".
−
* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.
+
* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. Encara que , el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.
* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933.
* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933.