Llínea 34: |
Llínea 34: |
| La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | | La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. |
| Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | | Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. |
− | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. | + | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). Encara que , al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. |
| | | |
| La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | | La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. |
Llínea 128: |
Llínea 128: |
| [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | | [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] |
| [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | | [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] |
− | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | + | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. Encara que , també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. |
| | | |
| Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | | Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. |