Canvis

[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg|thumb|250px|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg|thumb|250px|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta|atletes]] i de les seues [[hetera|heteres]].  

L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta|atletes]] i de les seues [[hetera|heteres]].  

La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc|arts etrusques]] i [[art romà|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.