Canvis

En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué vàries accepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no professional.

En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué vàries accepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no professional.

Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[periodo helenístic|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que el seu discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'Alexandria]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'Alexandria, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals se netejaven d'errors i s'interpretaven d'acort en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que posseir no a soles coneiximents llingüístics i lliteraris, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.  

Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[periodo helenístic|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que el seu discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'Aleixandria]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'Aleixandria, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals se netejaven d'errors i s'interpretaven d'acort en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que posseir no a soles coneiximents llingüístics i lliteraris, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.  

Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.

Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.