− | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors. | + | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors. |
− | Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | + | Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. |