| '''Irlanda''' (''Éire'' en [[gaèlic irlandés]]) és una illa [[Europa|europea]] de l'[[Atlàntic Nort]] que forma en [[Gran Bretanya]], [[Man]] i atres illes, l'Archipèlec de les [[Illes Britàniques]]. Políticament es troba dividida entre la '''[[República d'Irlanda]]''', estat membre de l'[[Unió Europea]], i el territori d''''[[Irlanda del Nort]]''', integrat en el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort]]. | | '''Irlanda''' (''Éire'' en [[gaèlic irlandés]]) és una illa [[Europa|europea]] de l'[[Atlàntic Nort]] que forma en [[Gran Bretanya]], [[Man]] i atres illes, l'Archipèlec de les [[Illes Britàniques]]. Políticament es troba dividida entre la '''[[República d'Irlanda]]''', estat membre de l'[[Unió Europea]], i el territori d''''[[Irlanda del Nort]]''', integrat en el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort]]. |
| Irlanda fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels [[celtes]], que deixaren l'idioma ([[gaèlic irlandés]]) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és [[Ierne]]. Irlanda estigué fora de l'[[imperi romà]], que nomenà a l'illa [[Hibèrnia]], pero fon [[cristianisme|cristianisada]] en el [[segle V]] dC, es va convertir en un important centre cultural durant els [[segle VI|segles VI]] i [[segle VII|VII]]. El periodo sobreixent de la civilisació irlandesa entra en decadència, en les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el [[segle X]], invasió dels [[normant]]s del [[Regne d'Anglaterra]] a partir del [[segle XII]]). A partir del [[segle XIII]], Irlanda queda baix l'influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'[[anglés]] en relació al gaèlic irlandés. En l'independència de la major part de l'illa el [[1921]] i la seua integració en la [[Comunitat Econòmica Europea]] en l'any [[1972]], Irlanda ha experimentat, especialment en les ultimes décades del [[segle XX]], un creiximent econòmic que la fa un dels països en millors perspectives de l'Europa contemporànea. | | Irlanda fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels [[celtes]], que deixaren l'idioma ([[gaèlic irlandés]]) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és [[Ierne]]. Irlanda estigué fora de l'[[imperi romà]], que nomenà a l'illa [[Hibèrnia]], pero fon [[cristianisme|cristianisada]] en el [[segle V]] dC, es va convertir en un important centre cultural durant els [[segle VI|segles VI]] i [[segle VII|VII]]. El periodo sobreixent de la civilisació irlandesa entra en decadència, en les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el [[segle X]], invasió dels [[normant]]s del [[Regne d'Anglaterra]] a partir del [[segle XII]]). A partir del [[segle XIII]], Irlanda queda baix l'influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'[[anglés]] en relació al gaèlic irlandés. En l'independència de la major part de l'illa el [[1921]] i la seua integració en la [[Comunitat Econòmica Europea]] en l'any [[1972]], Irlanda ha experimentat, especialment en les ultimes décades del [[segle XX]], un creiximent econòmic que la fa un dels països en millors perspectives de l'Europa contemporànea. |