Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:22 19 ago 2023
Text reemplaça - 'envoltat' a 'rodejat'
Llínea 30: Llínea 30:  
Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'[[arròs]] en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al [[paludisme]]. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.
 
Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'[[arròs]] en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al [[paludisme]]. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.
   −
La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any [[1962]], Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatre), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava envoltat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la [[Comunitat Valenciana]] i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la [[província de Castelló]].
+
La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any [[1962]], Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatre), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava rodejat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la [[Comunitat Valenciana]] i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la [[província de Castelló]].
    
Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en [[1964]] i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la [[Diputació de Castelló]], a la que perteneixia el centre.
 
Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en [[1964]] i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la [[Diputació de Castelló]], a la que perteneixia el centre.

Menú de navegació