25 281
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 40:
Llínea 40: − + + + + + Llínea 46:
Llínea 50: − +
→Leptospirosis
A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any [[1953]] publica ''Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.''
A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any [[1953]] publica ''Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.''
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'Institut Ribalta de Castelló que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Ribalta de Castelló]] que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Ademés d'esta activitat acadèmica i d'investigació, gràcies als talponers que caçavem les rates els dumenges pel matí i les portaven a sa casa. Despuix d'estudis i experiments inèdits de la malaltia, li va permetre reproduir la [[vacuna]] en el seu laboratori. Publicà ''Vacunación como profilaxis de la Leptospirosis de los arrozales de Castellón'' RSHP [[1955]].
Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del [[Mediterràneu]]. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels [[Arrossar|arrossars]], salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]]. En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]]. En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Leopoldo de Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]].
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]].
== Política ==
== Política ==