Canvis

}}

}}

'''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.

'''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.

Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria».

Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria».

La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals.

La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals.

   

   

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==