78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 98:
Llínea 98: − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 122:
Llínea 122: − + − + − + − + − + − + − + Llínea 144:
Llínea 144: − + − + − +
→Història
La qüestió es va plantejar de manera concreta després de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
La qüestió es va plantejar de manera concreta després de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué perteneixia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanismo|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví y concebres a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemanya.
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern és va resoldre en la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».
En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prussia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern és va resoldre en la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prusia en blau.]]
[[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]
{{AP|Imperi Alemà}}
{{AP|Imperi Alemà}}
[[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de l'[[entente cordiale]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs ab l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.
En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].
En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varis territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].
L'[[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>
L'[[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>
[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa en diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]
[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa en diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]
{{AP|República de Weimar}}
{{AP|República de Weimar}}
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemanys cap als partits antidemocràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemanya la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.
En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].
=== Alemania Nazi (1933–1945) ===
=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===
[[Image:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|Hitler inspecciona una desfilada de les [[Sturmabteilung|tropes SA]] (1935).]]
[[Image:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|Hitler inspecciona una desfilada de les [[Sturmabteilung|tropes SA]] (1935).]]
[[Image:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|La [[Potsdamer Platz]] després de la [[Batalla de Berlin]] en 1945.]]
[[Image:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|La [[Potsdamer Platz]] després de la [[Batalla de Berlin]] en 1945.]]
{{AP|Alemania Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Jefe de Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El 27 de febrer de 1933, el [[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovaquia anexionant-se la part checa i establint un govern títere en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Túnez]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemanys i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania i Bulgària.
En 1936 les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovaquia anexionant-se la part checa i establint un govern títere en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Túnez]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemanys i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
Atres Estats tenien que colaborar en els alemanys per a que no hi hagueren represalies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà i Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a Moscou i l'atre a Ucrània i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemanys foren ajudats en ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania i Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se en el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.
Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marí, El Vaticà i Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a Moscou i l'atre a Ucrània i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Romania i Hongria entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i 1942 (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.
En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varios sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasones]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.
En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasones]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.
=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemanys ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Miracle econòmic alemany]].
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'estaclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents antifascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeit durant la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocurrisquen en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «OSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofobia, l'enfermetat alemanya], Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref>
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents antifascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «OSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofobia, l'enfermetat alemanya], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>
[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]
[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]