27 550
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + + + + + + + + + − +
→Biografia
Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.
Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.
Quan Kubrick va conéixer a James B. Harris en els seus jocs d'escacs, va fundar en ell Kubrick Harris Production, una humil productora en la que Kubrick realisaria la seua tercera película ''The Killing'' ([[1956]]). Kubrick i Harris farien tot lo possible per a estrenar-la en cines i en conseguir-ho, tingué un mijà èxit comercial. Açò va donar a conéixer a Kubrick i va cridar l'atenció de [[Kirk Douglas]], qui va negociar en Kubrick produir la seua quarta película ''Paths of Glory'' (Senders de glòria, [[1957]]).
Quan Kubrick va conéixer a James B. Harris en els seus jocs d'escacs, va fundar en ell Kubrick Harris Production, una humil productora en la que Kubrick realisaria la seua tercera película ''The Killing'' ([[1956]]). Kubrick i Harris farien tot lo possible per a estrenar-la en cines i en conseguir-ho, tingué un mijà èxit comercial. Açò va donar a conéixer a Kubrick i va cridar l'atenció de [[Kirk Douglas]], qui va negociar en Kubrick produir la seua quarta película ''Paths of Glory'' (Senders de glòria, [[1957]]).
Despuix d'esta gravació va dirigir la seua primera película d'alt presupost, ''Espartaco'' ([[1960]]), que fon guardonada en quatre [[Premis Òscar|Òscars]] i va elevar la carrera de Kubrick a un major nivell. Despuix de l'èxit que va collir la cinta —incloent un [[Premis Globo|Globo d'Or]] a la millor película dramàtica—, Kubrick va tindre l'oportunitat de dedicar-se a un atre proyecte, ''Lolita'' de [[1962]]. El llarcmetrage, protagonisat per [[Sue Lyon]] i [[James Mason]], va meréixer crítiques dispars i va suscitar numeroses controvèrsies degudes a les tendències sexuals que mostra el seu protagoniste masculí. No obstant, fon nominat com a millor director en els premis Globos d'Or i en el [[festival de Venècia]] en [[1962]]. Dos anys despuix va dirigir ''Dr. Strangelove'' (¿Teléfon roig? volem cap a Moscou, [[1963]]), per la qual fon candidat a varis guardons, entre ells varis [[premis BAFTA]] i la seua primera nominació a l'Óscar, en les categories Millor director i Guió adaptat.
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]
[[Categoria:Directors de cine]]
[[Categoria:Directors de cine]]
[[Categoria:Productors de cine]]
[[Categoria:Productors de cine]]
[[Categoria:Guanyadors del premi Oscar]]
[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]