Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes afegits ,  17:55 12 ago 2023
sense resum d'edició
Llínea 18: Llínea 18:  
=== Inicis ===
 
=== Inicis ===
   −
L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de [[Lorenzo Casanova Ruiz]] (1900†), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu [[Gabriel Miró Ferrer|Gabriel Miró]], advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament.  
+
L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de [[Lorenzo Casanova Ruiz]] († 1900), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu [[Gabriel Miró Ferrer|Gabriel Miró]], advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament.  
   −
El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor [[Julio Pascual Espinós]] a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En [[1930]], va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en [[Alcoy]] en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils.
+
El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor [[Julio Pascual Espinós]] a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En l'any [[1930]], va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en [[Alcoy]] en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils.
    
Un any despuix de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]], es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de [[Fernando Cabrera Cantó]], consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el [[Círcul de Belles Arts]] i va conéixer la pintura de [[Daniel Vázquez Díaz]] i de [[Pablo Picasso]]; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de [[Luis Bello]] i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc...
 
Un any despuix de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]], es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de [[Fernando Cabrera Cantó]], consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el [[Círcul de Belles Arts]] i va conéixer la pintura de [[Daniel Vázquez Díaz]] i de [[Pablo Picasso]]; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de [[Luis Bello]] i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc...
35 642

edicions

Menú de navegació