78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − +
sense resum d'edició
[[Archiu:National Palace of Culture - Guatemala City.jpg|thumb|300px|Palau Nacional de Cultura, Ciutat de Guatemala]]
[[Archiu:National Palace of Culture - Guatemala City.jpg|thumb|300px|Palau Nacional de Cultura, Ciutat de Guatemala]]
La Nova Guatemala de l'Asunción és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.
La Nova Guatemala de l'Asunción <ref>{{DGLV|Guatemaltec}}</ref> és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.
El seu desenroll ha incrementat en els últims anys a pesar dels desastres naturals, terremots en la seua majoria, que han devastat la ciutat i les seues afores. L'últim que la va afectar fon el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]] que danyà sériament l'estructura moderna construïda i la que es trobava en construcció, de la mateixa manera que relíquies històriques com les iglésies de La nostra Senyora de la Mercé, [[Iglésia la Recolecció|La Recolecció]], La nostra Senyora del Cerrito del Carmen —primera iglésia construïda en la vall cap a 1620—, i l'edifici del Mercat Central. En l'edifici del Mercat Central es construí un edifici funcional que inclou un centre d'artesania nacional per al turisme en la década de 1980.
El seu desenroll ha incrementat en els últims anys a pesar dels desastres naturals, terremots en la seua majoria, que han devastat la ciutat i les seues afores. L'últim que la va afectar fon el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]] que danyà sériament l'estructura moderna construïda i la que es trobava en construcció, de la mateixa manera que relíquies històriques com les iglésies de La nostra Senyora de la Mercé, [[Iglésia la Recolecció|La Recolecció]], La nostra Senyora del Cerrito del Carmen —primera iglésia construïda en la vall cap a 1620—, i l'edifici del Mercat Central. En l'edifici del Mercat Central es construí un edifici funcional que inclou un centre d'artesania nacional per al turisme en la década de 1980.