Canvis

'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.

'''José Antonio Labordeta Subías''' ([[Saragossa]], [[10 de març]] de [[1935]] - † [[Saragossa]], [[19 de setembre]] de [[2010]]) fon un cantautor, escritor i poeta, polític i professor espanyol, diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] per [[Chunta Aragonesista]] (CHA) en les llegislatures VII i VIII.

Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.

Fon un personage molt popular que se feu famós al presentar l'exitós programa de [[Televisió Espanyola]] (TVE) ''Un país en la mochila'' ([[1995]]-[[2000]]), una série de 29 capítuls en la que Labordeta, mochila a l'esquena, recorria l'[[Espanya]] interior mostrant la cara més desconeguda del país i de les gents que en ell viuen.

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías|Miguel Labordeta]] i es va casar el 29 de setembre de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].

Fill de Miguel Labordeta i Sara Subías, era germà del poeta [[Miguel Labordeta Subías|Miguel Labordeta]] i es va casar el [[29 de setembre]] de [[1963]] en Juana de Grandes, neboda del general [[Agustín Muñoz Grandes]]. El matrimoni tingueren tres filles, Ana, Ángela i Paula; i dos netes. El seu nebot [[Juan Manuel Labordeta]] és un cantant retirat, antic membre del grup musical humorístic [[Puturrú de Fuá]].

Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].

Va cursar els seus estudis primaris en el Colege Alemà de Saragossa i en l'escola familiar, a on va concloure el bachillerat; es va matricular en Dret i, finalment, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Saragossa]], que el va nomenar en l'any [[2010]] ''doctor honoris causa''. En l'any [[1964]] va aprovar les oposicions d'ensenyances miges, com a professor de Geografia, Història i Art i fon destinat a l'Institut Nacional de Bachillerat Ibáñez Martín de [[Terol]], ciutat en la que va residir sis anys. Tant en este com en el Colege Menor Sant Pau va impartir classe a [[Joaquín Carbonell]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Federico Trillo]] i [[Manuel Pizarro]].

Va retornar a la seua Saragossa natal en [[1970]], a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En [[1972]] va fundar, junt en [[Eloy Fernández Clemente]] —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural ''[[Andalán]]''.

Va retornar a la seua Saragossa natal en l'any [[1970]], a on va seguir impartint docència en el colege El Bon Pastor —com a director i professor d'Història— i en l'institut de bachillerat Ramón Pignatelli —situat en l'Alt Carabinas de Saragossa—. En [[1972]] va fundar, junt en [[Eloy Fernández Clemente]] —a qui havia conegut en la seua estància en Terol—, la revista cultural ''[[Andalán]]''.

En l'any [[1976]] va participar en la creació del [[Partit Socialiste d'Aragó]] i més tart es va presentar al [[Senat d'Espanya|Senat]] per [[Esquerra Unida]]. Ya com a membre de [[Chunta Aragonesista]] (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any [[2000]], i fon el representant d'este partit aragonés en el [[Congrés dels Diputats]] des de l'any [[2000]] fins al [[2008]]. També fon afiliat del sindicat [[Comissiones Obreres]] (CC.OO.) des de [[1977]].

En l'any [[1976]] va participar en la creació del [[Partit Socialiste d'Aragó]] i més tart es va presentar al [[Senat d'Espanya|Senat]] per [[Esquerra Unida]]. Ya com a membre de [[Chunta Aragonesista]] (CHA), fon elegit diputat per Saragossa en l'any [[2000]], i fon el representant d'este partit aragonés en el [[Congrés dels Diputats]] des de l'any [[2000]] fins a l'any [[2008]]. També fon afiliat del sindicat [[Comissiones Obreres]] (CC.OO.) des de [[1977]].

Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al [[transvasament de l'Ebre]], fon un ardu defensor dels interessos d'[[Aragó]] i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del [[Partit Popular]]. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la [[guerra d'Iraq]] i li increpaven en frases del tipo ''«vete en la mochila a Teruel»'', i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.

Acèrrim defensor del «no a la guerra» i contrari al [[transvasament de l'Ebre]], fon un ardu defensor dels interessos d'[[Aragó]] i els aragonesos i va marcar una nota diferent en l'hemicicle. En un parell d'ocasions va aplegar a un enfrontament verbal en alguns diputats del [[Partit Popular]]. En un d'ells va espetar la seua famosa frase «a la merda». Ell mateixa dia que esta seria la frase que li posarien com a epitafi en la seua làpida, i explicava que va sorgir degut a que havia segut un dia molt dur discutint sobre la [[guerra d'Iraq]] i li increpaven en frases del tipo ''«vete en la mochila a Teruel»'', i en el moment en el que algú li va dir «qué em dius cantautor dels nassos» no va aguantar més i va dir la frase perque no li deixaven parlar.

José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de [[2010]], en l'[[Hospital Miguel Servet]] de [[Saragossa]], a l'edat de 75 anys, a causa d'un càncer de próstata que li fon diagnosticat en [[2006]], i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.

José Antonio Labordeta va fallir en la matinada del 19 de setembre de [[2010]], en l'[[Hospital Miguel Servet]] de [[Saragossa]], a l'edat de 75 anys, a causa d'un [[càncer]] de [[próstata]] que li fon diagnosticat en l'any [[2006]], i que li va obligar a permanéixer postrat en la seua casa els últims mesos de sa vida.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* [[2010]].-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.

* [[2010]].-Medalla d'Aragó. És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconéixer i prestigiar la llabor de persones físiques o jurídiques, o d'organisacions, centres o colectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li fon concedida a títul pòstum, i entregada el 20 de setembre de 2010.

L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el 6 de setembre de [[2010]], quan els ministres de Defensa, [[Carme Chacón]], i d'Educació, [[Ángel Gabilondo]], li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.

L'últim acte públic que va protagonisar es va produir el [[6 de setembre]] de [[2010]], quan els ministres de Defensa, [[Carme Chacón]], i d'Educació, [[Ángel Gabilondo]], li varen entregar en la seua casa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi; un reconeiximent que el Govern li va concedir pel seu saber, la seua passió, les seues conviccions i la seua defensa de la llibertat i el poble, motius pels que també li va otorgar la Medalla al Mèrit en el Treball.

En setembre de l'any [[2014]] es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del [[Govern d'Aragó]], [[Ajuntament de Saragossa]] i la [[Diputació Provincial de Saragossa]].

En [[setembre]] de l'any [[2014]] es va obrir la sèu de la Fundació José Antonio Labordeta en el carrer Mariano Barbasán de Saragossa. Expon gran part del material i biblioteca de Labordeta. La Fundació es va crear en finançació del [[Govern d'Aragó]], [[Ajuntament de Saragossa]] i la [[Diputació Provincial de Saragossa]].

L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar [[Parc Gran José Antonio Labordeta]] (''Parque Grande José Antonio Labordeta'') al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.

L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar [[Parc Gran José Antonio Labordeta]] (''Parque Grande José Antonio Labordeta'') al que fins a la data duya el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.