Canvis

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola.

'''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola.

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola.

Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en l'any [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola.

Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys.  

Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys.  

== Trayectòria professional ==

== Trayectòria professional ==

Despuix d'anys treballant en l'[[Universitat de Madrit]] i en el [[CSIC]], va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'[[Universitat de Salamanca]] en [[1960]], a on va permanéixer fins a [[1969]]. En [[Salamanca]] va escriure dos de les seues principals obres, ''Texts fonamentals per a l'història'', fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu ''Ferrando VII''. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - [[Francisco Tomás y Valiente]], [[Koldo Mitxelena]] i [[Fernando Lázaro Carreter]] - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada [[Universitat Autònoma de Madrit]], a on es va incorporar en [[1969]]. Fon el cas de [[Pablo Fernández Albaladejo]], Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i [[Manuel Pérez Ledesma]], a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política.

Despuix d'anys treballant en l'[[Universitat de Madrit]] i en el [[CSIC]], va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'[[Universitat de Salamanca]] en [[1960]], a on va permanéixer fins a l'any [[1969]]. En [[Salamanca]] va escriure dos de les seues principals obres, ''Texts fonamentals per a l'història'', fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu ''Ferrando VII''. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - [[Francisco Tomás y Valiente]], [[Koldo Mitxelena]] i [[Fernando Lázaro Carreter]] - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada [[Universitat Autònoma de Madrit]], a on es va incorporar en [[1969]]. Fon el cas de [[Pablo Fernández Albaladejo]], Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i [[Manuel Pérez Ledesma]], a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política.

Durant els anys [[1975]] i [[1976]] fon secretari del Departament d'Història de la [[Fundació Juan March]] i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre [[1977]] i [[1978]]. Aixina mateix, fon colaborador del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC).

Durant els anys [[1975]] i [[1976]] fon secretari del Departament d'Història de la [[Fundació Juan March]] i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre [[1977]] i [[1978]]. Aixina mateix, fon colaborador del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC).

El 20 de març de l'any [[1981]] fon designat acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la primavera de [[2020]]. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el 2 de maig de [[1982]], versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de [[1986]] fon elegit president de l'[[Institut d'Espanya]], que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional.

El [[20 de març]] de l'any [[1981]] fon designat acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la [[primavera]] de [[2020]]. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el [[2 de maig]] de [[1982]], versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de [[1986]] fon elegit president de l'[[Institut d'Espanya]], que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional.

El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del [[sigle XIX]]. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de [[Sant Sebastià]].  

El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del [[sigle XIX]]. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de [[Sant Sebastià]].  

Fon responsable de l'edició de les ''Obres Publicades i Inèdites'' de [[Melchor Gaspar Jovellanos]] i de les ''Memòries dels temps de Fernando VII'' del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció ''Història d'Espanya'' d'Alfaguara i de ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya'', publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la ''Història d'Espanya'' de [[Ramón Menéndez Pidal]].

Fon responsable de l'edició de les ''Obres Publicades i Inèdites'' de [[Melchor Gaspar Jovellanos]] i de les ''Memòries dels temps de Fernando VII'' del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció ''Història d'Espanya'' d'Alfaguara i de ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya'', publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la ''Història d'Espanya'' de [[Ramón Menéndez Pidal]].

Des de la década de [[1980]] i en la seua calitat de membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] va dirigir fins a cinc edicions del proyecte ''Llegislació Històrica d'Espanya'' en colaboració en el Ministeri de Cultura, en les seues successives denominacions, i l'[[Universitat Autònoma de Madrit]].

Des de la [[década de 1980]] i en la seua calitat de membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] va dirigir fins a cinc edicions del proyecte ''Llegislació Històrica d'Espanya'' en colaboració en el Ministeri de Cultura, en les seues successives denominacions, i l'[[Universitat Autònoma de Madrit]].

== Obra ==

== Obra ==