26 199
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: + + + + + + + + + + + +
→Trayectòria política
== Trayectòria política ==
== Trayectòria política ==
En març de [[1990]], despuix del rellançament per part de [[Felipe González]] en el debat sobre l'estat de la nació de l'idea d'un «pacte de progrés», va considerar que este devia incloure, ademés de la moderació salarial, una revisió completa de la política econòmica (fiscal i de rendes), l'actuació sense demora en matèria d'infraestructura, la lliberalisació de sectors i mercats bàsics (laboral, energètic i financer), aixina com la privatisació de servicis i empreses públiques.
Assessor durant varis anys del president del Partit Popular, [[José María Aznar]], i membre de l'equip econòmic d'esta formació, va abandonar el IEE quan es va fer pública la seua candidatura, com a independent, al [[Congrés dels Diputats]] com a número nou de la llista del PP per Madrit en les eleccions generals del 6 de juny de [[1993]], en les que fon elegit diputat. Durant eixa llegislatura fon portaveu d'Economia del Partit Popular en el Congrés dels Diputats.
En els comicis del 3 de març de [[1996]] fon de nou elegit diputat per Madrit del PP i nomenat secretari d'Estat d'Economia en el primer govern presidit per Aznar el 7 de maig de 1996.
Com a secretari d'Estat d'Economia, Montoro fon un ferm defensor de l'incorporació d'Espanya al primer grup de països participants en la moneda única, aixina com del procés de lliberalisació i privatisacions posat en marcha pel govern popular.
Durant la celebració del XIII Congrés Nacional del Partit Popular en Madrit, en giner de [[1999]], fon elegit vocal del Comité Eixecutiu Nacional com a integrant de la llista en la que José María Aznar fon reelegit president del partit.
=== Ministre de Facenda ===
(Secció per completar)
(Secció per completar)