Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
827 bytes afegits ,  02:12 21 set 2023
Text reemplaça - 'heu' a 'ho'
Llínea 19: Llínea 19:  
|còdic_postal = 46140  
 
|còdic_postal = 46140  
 
|festes = 10 al 15 d'Agost  
 
|festes = 10 al 15 d'Agost  
|alcalde =  Fernando Soriano Antón ([[PSPV-PSOE]])  
+
|alcalde =  Ángel Andrés González ([[PP]])  
 
|web = [https://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús]
 
|web = [https://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús]
 
|notes =  
 
|notes =  
Llínea 102: Llínea 102:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Ademús conta en 1.027 habitants en l'any [[2021]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]].
+
Ademús conta en 1.000 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]].
    +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Ademús des de l'any 1842
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Ademús des de l'any 1842
Llínea 111: Llínea 112:  
| align=center| 3.033 || align=center| 3.339 || align=center| 3.415 || align=center| 4.092 || align=center| 3.866 || align=center| 2.827 ||align=center| 1.545 || align=center| 1.115 || align=center| 1.157 || align=center| 1.183 || align=center| 1.242 || align=center| 1.073 || align=center| 1.000
 
| align=center| 3.033 || align=center| 3.339 || align=center| 3.415 || align=center| 4.092 || align=center| 3.866 || align=center| 2.827 ||align=center| 1.545 || align=center| 1.115 || align=center| 1.157 || align=center| 1.183 || align=center| 1.242 || align=center| 1.073 || align=center| 1.000
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
Des de l'última [[Guerra Civil|guerra civil]] i a lo llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] ha hagut una forta emigració, que fonamentalment se dirigia a [[Valéncia]], [[Port de Sagunt]] i [[Barcelona]]. Les condicions de vida d'estos emigrants han segut plasmades en les obres de '''[[Francesc Candel]] ''', destacat intelectual oriünt de la veïna [[Casas Altas]], guardonant en la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la [[Generalitat de Catalunya]]. També va ser molt significativa l'emigració temporal a les veremes del [[Languedoc]] francés.
 
Des de l'última [[Guerra Civil|guerra civil]] i a lo llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] ha hagut una forta emigració, que fonamentalment se dirigia a [[Valéncia]], [[Port de Sagunt]] i [[Barcelona]]. Les condicions de vida d'estos emigrants han segut plasmades en les obres de '''[[Francesc Candel]] ''', destacat intelectual oriünt de la veïna [[Casas Altas]], guardonant en la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la [[Generalitat de Catalunya]]. També va ser molt significativa l'emigració temporal a les veremes del [[Languedoc]] francés.
Llínea 145: Llínea 147:     
=== Arquitectura civil ===
 
=== Arquitectura civil ===
*[[Castell d'Ademús]]. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'Al-Dāmūs. Despuix de la seua conquista en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] ([[1356]]-[[1369]]). Destruïda i reconstruïda en vàries ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[sigle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
+
*[[Castell d'Ademús]]. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'Al-Dāmūs. Despuix de la seua conquista en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mija la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] ([[1356]]-[[1369]]). Destruïda i reconstruïda en vàries ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[sigle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
    
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls a on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx l'element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
 
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls a on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx l'element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
Llínea 176: Llínea 178:  
* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui els més concorreguts. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]].
 
* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui els més concorreguts. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]].
 
* '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.
 
* '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.
* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu són tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.
+
* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no ho són tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.
 
* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.
 
* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.
 
* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar les celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.
 
* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar les celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.
Llínea 225: Llínea 227:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
   Llínea 232: Llínea 238:  
{{commonscat|Ademuz}}
 
{{commonscat|Ademuz}}
    +
{{Municipis de El Racó d'Ademús}}
   −
{{Municipis de El Racó d'Ademús}}
   
{{Capitals comarques}}
 
{{Capitals comarques}}
 +
 
{{Llista artículs destacats}}
 
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Menú de navegació