41 464
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «220px|miniaturadeimagen|Berlinita El silici (del llatí: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en…»
[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]
El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
== Característiques ==
Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.
El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.
== Aplicacions ==
S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.
El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]].
Atres importants usos del silici són:
* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
* Com a element d'aleació en fundició
* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
== Referències ==
<references/>
* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
== Bibliografia ==
* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Berlinite}}
[[Categoria:Minerals]]
El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
== Característiques ==
Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.
El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.
== Aplicacions ==
S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.
El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]].
Atres importants usos del silici són:
* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
* Com a element d'aleació en fundició
* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
== Referències ==
<references/>
* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
== Bibliografia ==
* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Berlinite}}
[[Categoria:Minerals]]