26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 41:
Llínea 41: − − {{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} − − {{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} Llínea 53:
Llínea 49: + + + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|Josep Alminyana, 1981}}
{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|Josep Alminyana, 1981}}
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre "[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre "[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|[[El Crit de la llengua]]", per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
== Vore també ==
== Vore també ==