Canvis

El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}