Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | [[Image:Jocs_Olimpics.jpg|thumb|right|300px|Bandera dels '''Jocs Olímpics'''.]] |
| + | |
| Els '''Jocs Olímpics,''' o '''Olimpiades''' són acontenyiments [[deport|deportius]] multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'hivern]], que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de [[1992]]. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el [[Comité Olímpic Internacional]] (per la seua abreviatura, COI). | | Els '''Jocs Olímpics,''' o '''Olimpiades''' són acontenyiments [[deport|deportius]] multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'hivern]], que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de [[1992]]. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el [[Comité Olímpic Internacional]] (per la seua abreviatura, COI). |
| | | |
Llínea 38: |
Llínea 40: |
| Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan la Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es van rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte. | | Coubertin era un home persistent i pronte va tindre oportunitat de solicitar el recolzament d'atres països, quan la Unió Deportiva Francesa va organisar un congrés internacional sobre Amateurisme. El congrés es va efectuar en [[1894]] i Coubertin va obtindre un sorprenent i fort recolzament d'hòmens transformistes tan prominents com el Duc d'Esparta, el [[príncip de Gales]], el príncip hereu de Suècia, el rei de [[Bèlgica]] i el primer ministre de [[Gran Bretanya]]. Van estar presents, ademés, delegats de [[Argentina]], Grècia, [[Rússia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Aixina mateix, es van rebre comunicats oficials de [[Alemanya]] i [[Imperi Austrohòngar|Àustria-Hongria]], expressant interés en el proyecte. |
| | | |
− | Els entusiastes delegats van decidir no esperar fins a [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpíades, sino que van programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs. | + | Els entusiastes delegats van decidir no esperar fins a [[1900]], l'any que es considerava apropiat per a començar a computar les Olimpiades, sino que van programar l'acontenyiment per a l'any de [[1896]], en [[Atenes]], prop de la seu de les [[Jocs olímpics en l'antiguetat|Olimpiades antigues]]. Es va acordar que els Jocs se celebrarien cada quatre anys, canviant-se la seu a diferents ciutats importants del món i que es triaria un [[Comité Olímpic Internacional]] en plena autoritat per a regir els Jocs. |
| | | |
| El [[23 de juny]] de [[1894]] es va crear el [[Comité Olímpic Internacional]] (COI), en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), integrat per representants de dotze països: | | El [[23 de juny]] de [[1894]] es va crear el [[Comité Olímpic Internacional]] (COI), en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), integrat per representants de dotze països: |