37 871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + + + +
sense resum d'edició
El '''Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"''' o simplement '''Museu Nacional de Ceràmica''', està situat en l'edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el nº 6, de la ciutat de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2.
El '''Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"''' o simplement '''Museu Nacional de Ceràmica''', està situat en l'edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el nº 6, de la ciutat de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2.
== Edifici ==
Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, va ser comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu va tancar per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any 1998.
El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.
El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.