25 287
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 37:
Llínea 37: + + + +
→Leptospirosis
{{Cita|En aquells temps, Espanya no tenia relacions diplomàtiques en Polònia i el viage es tingué que fer "baix mà" i en salvoconductes especials}}
{{Cita|En aquells temps, Espanya no tenia relacions diplomàtiques en Polònia i el viage es tingué que fer "baix mà" i en salvoconductes especials}}
A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any [[1953]] publica ''Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.''
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'Institut Ribalta de Castelló que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].