25 286
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: − + − + + + + + + +
→Biografia
Colegiat professionalment en [[març]] de [[1932]], des de [[juny]] de [[1942]] fins a [[abril]] de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].
Colegiat professionalment en [[març]] de [[1932]], des de [[juny]] de [[1942]] fins a [[abril]] de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta eco nacional en [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en l'any [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta resò nacional en [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en l'any [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
Des d'abril de [[1943]] a febrer de [[1945]] ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.
Des d'abril de [[1943]] a febrer de [[1945]] ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.
== Hospital Provincial ==
Abans de Vicent Altava va eixercir el [[Doctor Clarà]] ([[1858]]-[[1946]]), un mege natural de [[Torreblanca]] i alumne de la Facultat de Medicina de Valéncia, que fon director de l'hospital i molt reconegut en Castelló per la seua llabor en les epidèmies de còlera, en [[1885]] i en [[1918]] de la mal nomenada "gripe española" ya que al parèixer s'originà en els [[Estats Units]], concretament en [[Kansas]]. Molts castellonencs emmalaltiren i morgueren mils de persones per la nomenada "cucaracha".
Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'[[arròs]] en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al [[paludisme]]. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.
== Política ==
== Política ==