Canvis

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[''Cambra dels jurats de Valéncia'']]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[''Cambra dels jurats de Valéncia'']]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

El 21 de maig de 1239 apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El 29 de decembre de 1239 concedix Jaume I a Valéncia el [[Justícia]].

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a Valéncia el [[Justícia]].

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''.

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''.

== Edicions Fascimil ==

== Edicions Fascimil ==

Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Cerimonial Edicions, sobre l'original custodiat per l'ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de la Universitat de Valéncia, cada un d'ells doctor en la seua disciplina.

Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Cerimonial Edicions, sobre l'original custodiat per l'Ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de la [[Universitat de Valéncia]], cada un d'ells doctor en la seua disciplina.

 

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2

*Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2

*Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0  

*Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià]

*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià]

*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}}

{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}}

 

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Historia Valenciana]]

[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]