{{Cita|La forma clàssica és '''mònstruo''', no es tracta d’un castellanisme. La forma monstre és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable '''monstruo'''”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal '''monstruo'''”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.{{DGLV|Mònstruo}}}}
+
{{Cita|La forma clàssica és '''mònstruo''', no es tracta d’un castellanisme. La forma ''monstre'' és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable '''monstruo'''”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal '''monstruo'''”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.{{DGLV|Mònstruo}}}}