Llínea 3: |
Llínea 3: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Naixcut en l'illa de Malta, era el primogènit del matrimoni format per Hugh Gerald Brenan que era un oficial de l'eixèrcit britànic, natural de [[Londres]], i Helen Gertrude Graham, pertanyent a una família acomodada irlandesa. Tingué una infància itinerant pels diferents destins de son pare. Despuix de nàixer en Malta, vixqué en [[Irlanda]] ([[1894]]), [[Suràfrica]] ([[1897]]), [[Índia]] ([[1898]]), Irlanda de nou i ya de forma definitiva [[Anglaterra]]. En [[1902]] la seua família es va instalar en [[Gloucestershire]] i ell va ingressar en [[1903]], en el colege Winton House, propenc a [[Winchester]] ([[Hampshire]]) i entre [[1908]] i [[1912]] realisà els seus estudis en el Radley College, [[Oxfordshire]]. | + | Naixcut en l'illa de Malta, era el primogènit del matrimoni format per Hugh Gerald Brenan que era un oficial de l'eixèrcit britànic, natural de [[Londres]], i Helen Gertrude Graham, pertanyent a una família acomodada irlandesa. Tingué una infància itinerant pels diferents destins de son pare. Despuix de nàixer en Malta, vixqué en [[Irlanda]] ([[1894]]), [[Suràfrica]] ([[1897]]), [[Índia]] ([[1898]]), Irlanda de nou i ya de forma definitiva [[Anglaterra]]. En [[1902]] la seua família es va instalar en [[Gloucestershire]] i ell va ingressar en [[1903]], en el colege Winton House, propenc a [[Winchester]] ([[Hampshire]]) i entre els anys [[1908]] i [[1912]] realisà els seus estudis en el Radley College, [[Oxfordshire]]. |
| | | |
− | En l'agost de l'any [[1912]] es va fugir de la llar dels seus pares, en l'intenció d'aplegar fins a [[Àsia]] i establir-se en algun lloc, llunt de la civilisació europea. Conseguí travessar a peu [[França]] i [[Itàlia]], en companyia del seu companyer d'escapada John Hope-Johnstone, i, quan este va renunciar a continuar, permaneixent en [[Venècia]], Brenan va continuar solament a través de la costa de [[Dalmàcia]], i despuix cap a l'interior dels [[Balcans]]. Per fi, al començament de [[1913]], va desistir de continuar la seua aventura durant una forta nevada en l'interior de [[Bòsnia]] i va retornar a la casa dels seus pares en Anglaterra. | + | En [[agost]] de l'any [[1912]] es va fugir de la llar dels seus pares, en l'intenció d'aplegar fins a [[Àsia]] i establir-se en algun lloc, llunt de la civilisació europea. Conseguí travessar a peu [[França]] i [[Itàlia]], en companyia del seu companyer d'escapada John Hope-Johnstone, i, quan este va renunciar a continuar, permaneixent en [[Venècia]], Brenan va continuar solament a través de la costa de [[Dalmàcia]], i despuix cap a l'interior dels [[Balcans]]. Per fi, al començament de [[1913]], va desistir de continuar la seua aventura durant una forta nevada en l'interior de [[Bòsnia]] i va retornar a la casa dels seus pares en Anglaterra. |
| | | |
− | En tornar, el seu pare va intentar pressionar-li per a que seguira un estil de vida convencional. Durant un temps es va preparar uns exàmens per a accedir a l'administració britànica, pero en esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]] es va allistar en l'eixèrcit. Espentat pel seu pare, va participar com a oficial en la batalla de Ypres, en la del Somme i en la segona batalla del Marne ([[1918]]). En 1918 fon guardonat en la creu militar i la ''[[croix de guerre]]'' francesa. | + | En tornar, el seu pare va intentar pressionar-li per a que seguira un estil de vida convencional. Durant un temps es va preparar uns exàmens per a accedir a l'administració britànica, pero en esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en l'any [[1914]] es va allistar en l'eixèrcit. Espentat pel seu pare, va participar com a oficial en la batalla de Ypres, en la del Somme i en la segona batalla del Marne ([[1918]]). En 1918 fon guardonat en la creu militar i la ''[[croix de guerre]]'' francesa. |
| | | |
| Els seus amics Hope-Johnstone i Ralph Partridge li varen introduir en el [[Círcul de Bloomsbury]], allí va conéixer a la pintora [[Dora Carrington]], en la que va tindre un breu pero intens romanç en [[1922]], frustrat per l'amor que ella tenia a l'escritor [[homosexual]] [[Lytton Strachey]]. També va conéixer a l'escritora [[Virginia Woolf]], a [[Roger Fry]] i al [[Sinologia|sinòlec]] [[Arthur Waley]], qui despuix li furtaria uns quants llibres en vindre a visitar-li, com era la seua costum. | | Els seus amics Hope-Johnstone i Ralph Partridge li varen introduir en el [[Círcul de Bloomsbury]], allí va conéixer a la pintora [[Dora Carrington]], en la que va tindre un breu pero intens romanç en [[1922]], frustrat per l'amor que ella tenia a l'escritor [[homosexual]] [[Lytton Strachey]]. També va conéixer a l'escritora [[Virginia Woolf]], a [[Roger Fry]] i al [[Sinologia|sinòlec]] [[Arthur Waley]], qui despuix li furtaria uns quants llibres en vindre a visitar-li, com era la seua costum. |