Canvis

[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG|thumb|Farda roja euroasiàtica]]

[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG|thumb|Farda roja euroasiàtica]]

La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d'uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l'aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].

Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d'[[Amèrica del Nort]].

== Etimologia ==

== Etimologia ==

La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l’[[mossàrap|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].  

La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l'[[mossàrap|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].  

== Descripció ==  

== Descripció ==  

La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d’entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.

La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d'entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l'animal estiga calent mentres dorm.

== Atres fardes ==

== Atres fardes ==

A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

A sovint s'utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d'[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d'Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

== Aspectes culturals ==

== Aspectes culturals ==

Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou|anous]] per a l'hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

En l’antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

En l'antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del [[dimoni]] (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==