26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Els promotors de l'iniciativa fixen com a objectius prioritaris, entre uns atres, vigilar i velar perque els drets llingüístics dels valenciaparlants no es vegen conculcats per raó de llengua o normativa utilisada, treballar per la potenciació de l'us creixent del valencià en tots els àmbits i assegurar que es done una percepció correcta i equilibrada del doble conflicte llingüístic valencià i de la personalitat llingüística dels valencians en la societat, en l'ensenyança reglada i en els mijos de comunicació.
Els promotors de l'iniciativa fixen com a objectius prioritaris, entre uns atres, vigilar i velar perque els drets llingüístics dels valenciaparlants no es vegen conculcats per raó de llengua o normativa utilisada, treballar per la potenciació de l'us creixent del valencià en tots els àmbits i assegurar que es done una percepció correcta i equilibrada del doble conflicte llingüístic valencià i de la personalitat llingüística dels valencians en la societat, en l'ensenyança reglada i en els mijos de comunicació.
== Cites ==
Afegim un comunicat de L'Observatori sobre l'acort IEC-AVL-UI, de juliol de l'any [[2020]]:
{{Cita|Botiflerisme institucional: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua contra sí mateixa.
El passat dia 16 de juliol se va conéixer un fet molt greu per al futur de la llengua valenciana. Diversos mijos de comunicació publicaren que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) havien firmat un protocol de colaboració per a formular una normativa “inclusiva i unitària per a la llengua comuna” en el que es declarava el “valencià” una part dialectal de la “llengua catalana”. Un acort que ya estava tancat des de giner, pero que, significativament, s’ha volgut fer públic ara, en ple estiu.
Esta polèmica maniobra de la AVL, que accepta definitivament la seua subordinació respecte a l’institució normativa catalana i que inclús ha creat una fractura dins de l’ent, és un pas més cap a la desaparició del nostre idioma i les seues característiques diferencials. Ademés, és un greu incompliment de les funcions i obligacions que teòricament encomana, ad esta institució i als seus acadèmics, la Llei 7/1998 de 16 de setembre, de creació de la AVL, que en el seu articul 7 establix expressament la seua obligació de “velar per l’us normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat”.
Arribats ad este punt, en L’Observatori de la Llengua Valenciana no nos queda una atra opció que denunciar enèrgicament la desllealtat dels acadèmics de la AVL cap a la seua teòrica missió. A la vista de la seua sumissió cap a institucions forasteres i la seua aposta per la dialectalisació de l’idioma valencià, no els reconeixem com a interlocutors vàlits que representen el sentiment sociollingüístic majoritari del nostre poble, ni els considerem dignes d’eixercir la representació d’u dels pilars de la nostra cultura, història i identitat: la llengua valenciana.
No entenem tampoc la continuïtat, dins d’eixa entitat política, dels quatre acadèmics que han votat en contra de l’acort i han manifestat públicament la seua discrepància. La seua absoluta minoria dins de l’institució fa incomprensible que es mantinguen dins de la AVL, puix eixe fet no servix més que per a blanquejar l’actuació obertament antivalenciana de la majoria dels seus membres, dotant-la d’una pàtina de valencianitat que no mereixen.
És decepcionant vore cóm s’utilisa ideològicament una institució que supostament se creà per a aplegar a consensos entre les valencianes i els valencians, convertida hui oficialment, de manera definitiva, en filial de lo que marquen atres institucions alienes a nosatros i al nostre idioma. Una llamentable realitat que dona la raó als que han denunciat des del principi el seu fosc orige en els jocs de poder de l’Estat Espanyol, per motivacions purament electorals, i que fa més evident que mai que la AVL, en lloc de representar totes les sensibilitats del poble valencià, a soles ne representa una: la del catalanisme anexioniste més rampant.
L’Observatori manifesta igualment el seu recolzament a entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i la seua Secció de Llengua, com Lo Rat Penat, com l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, com el Colectiu Fullana de professors i doctors universitaris, com l’Institut d’Estudis Valencians, com Convenció Valencianista i moltes més, i a editorials com L’Oronella i Mosseguello, que aposten dia a dia per una verdadera normalisació de la llengua valenciana, pròxima a la parla viva, respectuosa en la seua tradició i en la consciència sociollingüística no dialectal del poble valencià.
Les valencianes i els valencians no nos mereixem esta representació acomplexada i subordinada. Treballem per canviar esta realitat, abans que siga massa tart.}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==