De la producció mundial d'or el 70 % s'utilisa en joyeria, el 20 % en reserves i inversions i solament al 10 % se li dona usos industrials.
+
+
L'or pur o de 24 kt (quilats) és massa bla per a ser usat normalment i s'endurix en aleacions en [[argent]] i/o [[coure]], en lo que podrà tindre distints tons de color o matisos. L'or i les seues moltes aleacions s'ampren prou en joyeria, en relació en l'intercanvi monetari (per a la fabricació de monedes i com a patró monetari), com a mercaderia, en medicina, en aliments i begudes, en l'indústria, en electrònica i en química comercial.
+
+
L'or es coneix i s'aprecia des de temps remots, no solament per la seua bellea i resistència a la corrosió, sino també per ser més fàcil de treballar que atres metals i menys costosa la seua extracció. Per la seua relativa rarea, va començar a usar-se com a moneda de canvi i com a referència en les transaccions monetàries internacionals. Hui per hui, els països ampren reserves d'or pur en lingots que donen conte de la seua riquea.
+
+
En joyeria fina es denomina or alt o de 18 kt aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un atre metal o metals (75 % en or), or mig o de 14 kt al que té 14 parts d'or i 10 d'atres metals (58,33 % en or) i or baix o de 10 kt al que té 10 parts d'or per 14 d'atres metals (41,67 % en or). En joyeria, l'or de 18 kt és molt lluent i vistós, pero és car i poc resistent al desgast; l'or mig és el de més ampli us en joyeria, ya que és menys car que l'or de 18 kt i més resistent al desgast per les aleacions que conté, i l'or de 10 kt és el més simple. Per la seua bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, aixina com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a amprar a finals del [[sigle XX]] com a metal en l'indústria