Canvis

Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].

Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el papa Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.

Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre els anys [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el [[Papa]] Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.

És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]])...

És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]]).

En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.

En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.