3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:BadSalzdetfurthBadenburgerStr060529.jpg|thumb|Rellonge en [[numeració romana|números romans]]]]
[[Archiu:BadSalzdetfurthBadenburgerStr060529.jpg|thumb|Rellonge en [[numeració romana|números romans]]]]
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el temps des de l'antigor, en formats variats. És una de les més antigues invencions de l'[[Homo sapiens|home]].
El '''rellonge''' és un instrument que s'utilisa per a mesurar el [[temps]] en unitats convencionals (hores, minuts o seguns). Fonamentalment permet coneixer l'hora actual, encara que pot tindre atres funcions, com mesurar la duració d'un sucés o activar una senyal a certa hora.
==Història del Rellonge==
==Història del Rellonge==
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs ho usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon empleat pels egipcíacs i inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del [[sol]], estimant-se que els chinencs l'usaren aproximadament 3000 anys abans de [[Crist]], també fon amprat pels egipcíacs i els inques. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[Antiga Roma|romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilònia]], [[Egipte]], [[Grècia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'[[aigua]] que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.
Els rellonges d'arena apareixqueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]].
Els rellonges d'arena aparegueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de [[cristal]] perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les [[estrela|estreles]].
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines cridades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis sigles. Se conserva el rellonge fabricat en [[1364]] per al palau de [[Carles V]], en [[París]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines cridades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.