Canvis

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un Rat Penat en les ales desplegades.

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un Rat Penat en les ales desplegades.

== Oríge ==

== Orige ==

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.  

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.  

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]

[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conter d'"Any", en valencià).

Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.