Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  08:28 16 jul 2023
Llínea 92: Llínea 92:  
La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemanya nazi]].
 
La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemanya nazi]].
   −
Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalizació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].
+
Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalisació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].
    
=== De la «Belgique unitaire» a l'estat federal ===
 
=== De la «Belgique unitaire» a l'estat federal ===
225

edicions

Menú de navegació