Llínea 11: |
Llínea 11: |
| Es tenen notícies de l'actuació d'un mestre nomenat Juan de Burgos en el [[sigle XV]]. La construcció migeval fon consagrada en l'any [[1534]]. | | Es tenen notícies de l'actuació d'un mestre nomenat Juan de Burgos en el [[sigle XV]]. La construcció migeval fon consagrada en l'any [[1534]]. |
| | | |
− | Entre [[1791]] i [[1795]] el temple fon revestit i renovat pels mestres d'obres Francisco Marzo i Mariano Llisterri, seguint el disseny creat de l'arquitecte Vicente Gascó Masot. El resultat va supondre la pràctica ocultació de tota l'obra gòtica. S'engrandix el cor per mig de l'eliminació d'un dels arcs, es derriba la volta i s'amplia el presbiteri a costa d'algunes edificacions anexes. Només a l'exterior pot vore's de la fàbrica antiga, algun mur i contraforts recreixuts. Les voltes de creueria de les capelles laterals es mantenen amagades, sobre el revestiment neoclàssic. En tot, l'intervenció de Gascó, encara que destructiva per a l'obra gòtica, va supondre la creació d'una de les millors arquitectures classicistes del territori valencià i també espanyol. | + | Entre els anys [[1791]] i [[1795]] el temple fon revestit i renovat pels mestres d'obres Francisco Marzo i Mariano Llisterri, seguint el disseny creat de l'arquitecte Vicente Gascó Masot. El resultat va supondre la pràctica ocultació de tota l'obra gòtica. S'engrandix el cor per mig de l'eliminació d'un dels arcs, es derriba la [[volta]] i s'amplia el presbiteri a costa d'algunes edificacions anexes. Només a l'exterior pot vore's de la fàbrica antiga, algun mur i contraforts recreixuts. Les voltes de creueria de les capelles laterals es mantenen amagades, sobre el revestiment neoclàssic. En tot, l'intervenció de Gascó, encara que destructiva per a l'obra gòtica, va supondre la creació d'una de les millors arquitectures classicistes del territori valencià i també espanyol. |
| | | |
| == La torre campanar == | | == La torre campanar == |
| | | |
− | Està formada per una canya trapezoidal en núcleu massiç, escala de quatre trams, per a passar posteriorment a una escala de caragol desplaçada al cantó més agut i aixina lliberar espai per a les campanes. Els trams es cobrixen en voltes de canó. La disposició és sumament primitiva i recorda la tipologia de minarets musulmans i torres romàniques. La torre campanar fon recreixcuda en un cos suplementari (i un templet) en els sigles XVI i XVII. | + | Està formada per una canya trapezoidal en núcleu massiç, escala de quatre trams, per a passar posteriorment a una escala de caragol desplaçada al cantó més agut i aixina lliberar espai per a les campanes. Els trams es cobrixen en voltes de canó. La disposició és sumament primitiva i recorda la tipologia de minarets musulmans i torres romàniques. La torre campanar fon recreixcuda en un cos suplementari (i un templet) en els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]]. |
| | | |
| == El claustre == | | == El claustre == |
| | | |
− | El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última guerra civil) és obra molt de finals del sigle XV o començos del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals. | + | El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última [[Guerra civil espanyola|guerra civil]]) és obra molt de finals del sigle XV o començos del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals. |
| | | |
| El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI. | | El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI. |