Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà. | | Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà. |
| | | |
− | Va debutar en lliteratura com a poeta quan en [[1982]] va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre [[1984]] i [[1988]] va formar part de la Delegació de Cuba davant l'[[Unesco]] en [[París]], i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat. | + | Va debutar en lliteratura com a poeta quan en [[1982]] va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre els anys [[1984]] i [[1988]] va formar part de la Delegació de Cuba davant l'[[Unesco]] en [[París]], i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat. |
| | | |
− | Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de [[1990]] fins a decembre de [[1994]]). | + | Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de l'any [[1990]] fins a [[decembre]] de [[1994]]). |
| | | |
− | En [[1993]], va publicar la seua primera novela titulada ''Sanc blava'', gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per ''Llobes de la mar''. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en [[França]]. També fon finalista del [[Premis Planeta|Premi Planeta]]. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela ''La dòna que plora'' ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els [[Estats Units]] ([[2016]]). | + | En l'any [[1993]], va publicar la seua primera novela titulada ''Sanc blava'', gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per ''Llobes de la mar''. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en [[França]]. També fon finalista del [[Premis Planeta|Premi Planeta]]. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela ''La dòna que plora'' ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els [[Estats Units]] ([[2016]]). |
| | | |
| En l'any [[1995]] fon invitada a unes jornades sobre [[José Martí]] en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de [[Fidel Castro]], és anticomunista i en l'any [[2023]] fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta [[Vox]] en vista a les eleccions del mateix any. | | En l'any [[1995]] fon invitada a unes jornades sobre [[José Martí]] en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de [[Fidel Castro]], és anticomunista i en l'any [[2023]] fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta [[Vox]] en vista a les eleccions del mateix any. |
| | | |
− | Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en [[1995]] i rellançada a finals de [[2010]] baix el nom de Ars Atelier City. | + | Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en [[1995]] i rellançada a finals de l'any [[2010]] baix el nom de Ars Atelier City. |
| | | |
| Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com ''[[El País]]'', ''[[El Mundo]]'', ''[[El Semanal]]'', ''Qué leer'', ''Elle'', ''Vogue'', ''El Economista'', ''Ecodiario'', ''[[Libertad Digital]]'' en Espanya, en mijos digitals en ''El Universal de Caracas'', entre uns atres. I en França, ''[[Le Monde]]'', ''[[Libération]]'', ''Le Nouvel Observateur'', ''Beaux Arts'', ''Les Inrockuptibles'', ''Art Absolument'', entre uns atres. | | Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com ''[[El País]]'', ''[[El Mundo]]'', ''[[El Semanal]]'', ''Qué leer'', ''Elle'', ''Vogue'', ''El Economista'', ''Ecodiario'', ''[[Libertad Digital]]'' en Espanya, en mijos digitals en ''El Universal de Caracas'', entre uns atres. I en França, ''[[Le Monde]]'', ''[[Libération]]'', ''Le Nouvel Observateur'', ''Beaux Arts'', ''Les Inrockuptibles'', ''Art Absolument'', entre uns atres. |