Canvis

El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.

El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.

Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El [[9 de febrer]] de [[1984]] un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Segorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el [[25 de giner]] de 1984 la seua opinió favorable, i el [[6 d'abril]] nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".

Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El [[9 de febrer]] de [[1984]] un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el [[25 de giner]] de 1984 la seua opinió favorable, i el [[6 d'abril]] nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".

Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del [[13 de febrer]] de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.

Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del [[13 de febrer]] de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.