− | L''''èpica''' (de l'adjectiu grec: ἐπικός, epikós; de ἔπος, épos 'paraula, història, poema') és un gènero narratiu, de distints moments en l'història, en el que es presenten fets llegendaris o ficticis relatius als ardits d'un o més héroes ficticis i a les lluites reals o imaginàries en les que estos han participat. La seua forma d'expressió tradicional fon la narració en vers, la finalitat última del qual era l'exaltació o engrandiment d'un poble. En alguns casos, l'èpica no tenia forma escrita, sino que era contada oralment pels [[Rapsoda|rapsodes]]. En posterioritat l'èpica va adoptar també la forma narrativa en prosa, incorporant elements de descripció i diàlec i donant lloc, en primera instància, a la novela de cavalleries, a la novela picaresca o antiheròica i posteriorment a la novela realista o burguesa, entre atres gèneros. | + | L''''èpica''' (de l'adjectiu [[grec]]: ἐπικός, epikós; de ἔπος, épos 'paraula, història, poema') és un gènero narratiu, de distints moments en l'història, en el que es presenten fets llegendaris o ficticis relatius als ardits d'un o més héroes ficticis i a les lluites reals o imaginàries en les que estos han participat. La seua forma d'expressió tradicional fon la narració en vers, la finalitat última del qual era l'exaltació o engrandiment d'un poble. |
| + | En alguns casos, l'èpica no tenia forma escrita, sino que era contada oralment pels [[Rapsoda|rapsodes]]. En posterioritat l'èpica va adoptar també la forma narrativa en prosa, incorporant elements de descripció i diàlec i donant lloc, en primera instància, a la [[novela]] de cavalleries, a la novela picaresca o antiheròica i posteriorment a la novela realista o burguesa, entre atres gèneros. |