Canvis

En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de Múrcia, [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de Múrcia, [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfonso X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbara]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbara]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===

===Corona de Castella===

Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'Edat Moderna en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el raïm, i per consegüent el vi, junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'Europa. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un Consulat del Mar independent del de Valéncia.  

Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'Edat Moderna en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el raïm, i per consegüent el vi, junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'Europa. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un Consulat del Mar independent del de Valéncia.  

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumf borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gastos militars, se construïren noves muralles i el [[Castillo de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===

=== Época Contemporànea ===

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Esto motivà un gran pla de defensa antiriuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===

=== Sigle XXI ===

Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana i Acord Municipal d'esquerras i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.