225
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − +
sense resum d'edició
L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estil arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]].
L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estil arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]].
Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar de l'[[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar de l'[[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica|clàssiques]] [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
== Referències ==
== Referències ==