228
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Adaptació de la Viquipèdia
[[Image:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|thumb|rigth|Vicent Lleó i Balbastre]]
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[València]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]''.
== Biografia ==
Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De València al Grau''. Va estudiar al Conservatori de València ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].
Després d'una breu estada a [[Barcelona]] va establir-se a [[Madrit]] el [[1896]], on no només va dedicar-se a la composició, sino també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A Madrit va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que va obligar-lo a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', així com l'òpera ''Inés de Castro''.
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]'', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.
== Bibliografia ==
* {{es}} Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
==Enllaços==
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles] {{es}}
{{ORDENA:Lleo i Balbastre, Vicent}}
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Valencians de València ciutat]]
==Enllaços relacionats==
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Occità Artícul original en Viquipèdia]
''''''Text en negreta''''''
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[València]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]''.
== Biografia ==
Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De València al Grau''. Va estudiar al Conservatori de València ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].
Després d'una breu estada a [[Barcelona]] va establir-se a [[Madrit]] el [[1896]], on no només va dedicar-se a la composició, sino també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A Madrit va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que va obligar-lo a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', així com l'òpera ''Inés de Castro''.
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]'', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.
== Bibliografia ==
* {{es}} Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
==Enllaços==
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles] {{es}}
{{ORDENA:Lleo i Balbastre, Vicent}}
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Valencians de València ciutat]]
==Enllaços relacionats==
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Occità Artícul original en Viquipèdia]
''''''Text en negreta''''''